Malaltia renal crònica

És una malaltia en la que els ronyons han sofert lesions tan estructurals com funcionals, resultant en la pèrdua irreversible de teixit. Això fa que aquests siguin incapaços de realitzar la seva funció, que és mantenir la sang lliure de residus, a més d’intervenir en la homeòstasi (equilibri dels components sanguinis).

Aquesta malaltia pot arribar a afectar fins el 33% dels gats geriàtrics (>15 anys) i fins al 7% dels gossos.

Tot i que moltes vegades és de causa desconeguda, alguns dels possibles factors de risc són:

• Urolitiasi, és a dir, cristalls en l’orina.
• Malalties infeccioses, com la Leishmania en gossos, o el virus del PIF en gats.
• Quists renals congènits, que poden afectar algunes races com els gats perses.
• Alguns tumors, com el limfoma.
• Ingesta de tòxics o ús inadequat de fàrmacs, com per exemple els antiinflamatoris.

Els signes clínics, que apareixen quan ja s’ha perdut almenys 2/3 del teixit, són:

• Augment de la ingesta d’aigua i de micció.
• Nàusees, vòmits, mal alè.
• Pèrdua de pes, apatia, anorèxia.
• Hipertensió, pal·lidesa de mucoses.

El diagnòstic es realitza amb un anàlisi sanguini i d’orina, que també et permet determinar l’estadi de la malaltia.

El tractament es basa en un canvi de dieta i suport mèdic que alenteix el progrès de la malaltia.