Conills com a animals de companyia

Cada vegada hi ha més persones que opten per un conill com a animal de companyia; de fet, és molt habitual que siguin un regal per als infants degut a la imatge de ser dòcils i de pèl suau, i que no s’han de treure a passejar. Com que són molt diferents als gossos i gats tant en comportament com en alimentació, cal informar-se bé de les cures que s’han de tenir.

Alimentació

Una de les característiques dels conills és que les dents els hi creixen contínuament tota la vida, de manera que l’alimentació està orientada a facilitar-ne el desgast i evitar-ne el sobrecreixement. Ha de ser molt alta en fibra, també per mantenir una bona salut de tot el sistema digestiu. Molt important és el fenc (herba dessecada) a lliure disposició, i les verdures fresques. El pinso granulat s’administra segons cada animal. Les quantitats de cada aliment les ajustarà el veterinari en funció de l’edat o patologia de la nostra mascota.
Han de tenir aigua a lliure disposició.

Allotjament

La superfície mínima de la gàbia ha de ser 40x70cm, amb períodes de llibertat supervisada (poden rosegar tot el que troben) fora de la gàbia.
El substracte ha de ser absorbent i no abrasiu, es recomanen els grànuls vegetals, i s’ha de canviar amb freqüència per mantenir la gàbia seca i neta.
Atencions especials
Cal tenir en compte que són molt sensibles a l’estrès, s’han de manipular amb molta cura.
S’han de raspallar sovint per evitar la formació de nusos al pelatge, i evitar la ingestió de pèl.
El sistema digestiu del conill és molt delicat, qualseval alteració en les defecacions o en la gana ha de ser sempre motiu de consulta al veterinari.
Es recomana la vacunació i la desparasitació regular en funció de cada cas, i també la castració per evitar malalties, problemes de comportament o la reproducció indesitjada. El vostre veterinari us assessorarà i resoldrà els dubtes que pugueu tenir.