Papa, vull una mascota!

El primer que contestaria és: si, però…

L’elecció d’acollir una mascota en la nostra família hauria d’ésser una decisió molt meditada per part del pares/mares. Per començar s’ha de tenir clar que una mascota no és una joguina, que avui hi juguem i demà ens en desentenem totalment d’ella. També hem de pensar com a pares que serem nosaltres al final qui ens en farem càrrec d’aquesta mascota la majoria de les vegades, tant de la seva alimentació, com de la seva higiene, etc.

Cal tenir en compte que farem amb aquesta mascota durant les vacances, si el portarem amb nosaltres de vacances, si l’haurem de deixar amb algú que ens el cuidi, si és possible deixar-lo en una residència…

Sap tothom que una mascota tindrà uns costos durant la seva vida amés del cost de compra? Moltes vegades ens trobem amb gent que s’ha gastat molts diners en un animal en concret i quasi no és capaç de mantenir-lo correctament. Els animals mengen cada dia, sobre tot els de sang calenta. S’han de portar al veterinari tant per les vacunes i revisions anuals com per si es posen malalts. S’han d’identificar i censar, es recomanable alguna mena d’assegurança (no només els animals considerats perillosos). Despeses com la higiene, ensinistrament en alguns casos, tractaments antiparasitaris tant externs com interns, les residències, etc.

Hauríem de valorar el temps que podem dedicar-li a la mascota, els nostres horaris de treball, les nostres costums abans de decidir-nos per quina mascota. Els gossos per exemple necessiten mes dedicació que un gat, un rosegador, un au o un rèptil.

L’espai de que disposem també és important a l’hora de decidir-nos per una mascota o un altre, o per la mida del gos posem pel cas. Hem de recordar que la majoria les adquirim o adoptem en formes infantils i que en molts casos multiplicaran per molt el seu volum i segurament en molt poc temps. No només em refereixo als gossos, por ser és mes greu el cas de les anomenades tortugues de Florida que es compren perquè son molt petites i poden arribar a créixer molt i es donen molts casos d’abandonament o tindre que portar-les a centres especialitzats doncs generalment no es poden tenir a casa.

Si desprès de tot això esteu decidits a adoptar-adquirir una mascota, recomano no fer-ho de forma compulsiva. Allò de passar per davant d’un aparador i veure aquell animal que et mira amb cara de pena. Cal informar-se de quin és el que mes us convé segons he parlat anteriorment. En el cas de gossos i gats les races mes adequades al vostre cas en concret. Conèixer les costums de cada espècie abans de decidir. Es molt important l’informació, llegir alguns llibres, preguntar en centres especialitzats, etc.

Si s’adquireixen en botigues especialitzades o criadors autoritzats s’ha de demanar la factura (ho diu la llei), els animals han de tenir una garantia mínima per malaltia i per tares genètiques o congènites mes llarga. S’han d’adquirir gossos i gats vacunats i desparasitats, identificats i en bon estat de salut. En espècies exòtiques s’ha de demanar el certificat CITES. Cal que informin de les necessitats d’alimentació, higiene, condicions ambientals en les espècies exòtiques (llum, temperatura, humitat), doncs molts problemes de salut en aquestos animals son per problemes de maneig. Quina mida i quines condicions necessitaran quan siguin adults, si seran mes agressius, etc.

Beneficis que aporta la relació amb els animals de companyia als nens en edat escolar:

• Creixement de les habilitats socials: augmenten les converses tant amb els altres nens com amb adults que s’interessen pel seu animal quan els treuen a passejar.
• Augment de l’autoestima: quan el nen se sent capaç i digne de ésser estimat i apren a estimar-se.
• Major capacitat d’expressar els seus sentiments: els animals accepten a les persones tal com son, no les jutgen, només es limiten a donar afecte i respecte, això fa que els nen els expressin obertament els seus sentiments amb carícies, mimant-los, etc.
• Major autodisciplina: el nen reprodueix sobre el seu animal l’estil educatiu que rep dels pares. Això, que beneficia al animal, ajuda al nen a comprendre que existeixen unes responsabilitats que els seus pares dirigeixen cap a ell y ell cap al seu animal.
• Estímul a la seva creativitat: dibuixos d’animals.
• Confident discret: en una societat canviant com la que estem, els nens es poden sentir desorientats i ho demostres siguent indisciplinats o introvertits. Un animal de companyia pot ajudar a ser un confident de les seves angoixes, és l’ùnic que mai canvia.
• Una disminució dels gelos: l’arribada d’un germanet, el adoptar un animal de companyia abans de l’arribada del nadó podrà ajudar als nens a aprendre a enfrontar-se al nou aconteixement: creant un bon vincle entre ambdós, explicant al nen els sentiments de gelos que pot tenir l’animal desculpabilitzarem al nen que ho està sentint, també ajudarà a que el nen comprengui les necessitats del lactant.
• Una disminució dels problemes psicopedagógics: aprenen que hi ha que marcar uns límits perquè sinó la convivència familiar és impossible, en casos de timidesa.